CALENDARI FORMATIU I ACTIVITATS SETEMBRE-DESEMBRE

En Jordi Casassayas es dedica a la Consultoria turística en les vessants de la planificació i gestió de destinacions turístiques, és a dir, ajudant a administració i empresa privada a dissenyar valor i productes turístics per millorar la seva atractivitat i competitivitat al mercat. El seu dia a dia es centra en ajuidar a destins i empreses a definir la seva estratègia de futur, a planificar, dinamitzar i estructurar la seva oferta a partir de plantejar tant plans de màrqueting estratègics i operatius.

Amb la pandèmia i el confinament el tema turístic…Com t’ha afectat? 

Com ha passat a la majoria d’empreses i persones, ha suposat un canvi en moltes dinàmiques que hi havia adquirides. A nivell de feina, per sort el fet de treballar en l’àmbit de la planificació ha suposat que tenia projectes ja en marxa i en previsió que per sort no s’han aturat. A nivell més operatiu, no ha provocat canvis substancials més enllà de la immersió absoluta en el món de les videotrucades. Aquest fet ha tingut aspectes negatius (menys contacte amb clients) però aspectes positius (reducció de costos en temps i diners de desplaçaments). El que si que ha sigut complex ha estat exercir la paraula de moda (conciliació) intentant combinar feina i família…

Com pinta aquest estiu? Vindran turistes estrangers o de proximitat?

Pinta com a mínim incert.. El que sembla més probable és una repetició d’una majoria de turisme de proximitat (català) i alguns (pocs) estrangers. Que hi hagi estrangers depèn de temes polítics (passaport covid) i per tant hi ha molta incertesa al respecte, tot i que s’ha dit que a partir de 1 de juliol s’aplicarà el passaport. El problema és en com els països emissors (anglaterra, frança, Alemanya,…) consideren Espanya com a país en termes de seguretat sanitària… Una baixa qualificació implica restriccions importants (quarantenes al tornar per exemple) que fan que el potencial turista s’ho pensi molt. En aquest context, tot i que hi haurà més llibertat (es parla d’anar sense mascareta), els destins que depenen molt del turista estranger tornaran a patir tot i els esofrços que estan fent per captar el turista de proximitat. En canvi, hi ha destins que fins i tot estan plantejant campanyes de comunicació per intentar situacions de massificació turística…

El sector ha quedat tocat. Quina estratègia creus que caldria adoptar per remuntar la situació?

Impossible de marcar-ne una, ja que hi ha una gran diversitat de destins i tipologies d’empreses. N’hi ha que s’estan recuperant molt més ràpid (turisme rural, destins enfocats al públic de proximitat, destins de natura,…) i d’altres més lentament (els enfocats al turisme estanger, turisme urbà)… però el que si que tots han de treballar són conceptes com la seguretat (real i percebuda), generar productes molt més personalizats i segmentats, i segurament tornar a treballar un aspecte que molts havien deixat de banda com ara la fidelització del visitant.

El model que teníem fins ara, és bo, té recorregut o cal pensar en una altra manera?

Es parla molt del model que tenim de turisme i si cal canviar-lo o no. De fet, es parlava que la pandèmia ens ajudaria a fer el canvi. Però amb el daltabaix que hi ha hagut segurament no és creible pensar que l’empresariat que ha estat tancat i a punt de tancar ara se li demani aplicar canvis substancials en el seu model de negoci… per tant, crec que veurem encara un parell d’anys del model actual i, això si, amb petits canvis per introduir matisos al model actual. El que està clar que el concepte base de la nostra oferta en bona part passa pel clima (sol i platja però no només això, sinó bon clima tot l’any) complementat per una gran oferta a nivell cultural i natural. Sobre aquesta base, hi ha molt camp per còrrer.

Tenim més turisme de quantitat o de qualitat? Donem bons serveis?

Sincerament tenim els dos turismes, de quantitat i de qualitat, i els dos conceptes no són contraris. Primer cal definir què entenem per qualitat, ja que sovint s’associa aquesta paraula a un nivell alt de diners, quan hauria d’anar més aviat associat a la capacitat de respondre a les expectatives generades. Respecte als serveis, tenim una bona oferta, amb excepcions negatives com a tot arreu, però amb una nota mitja alta.

Com t’hi sents al Centre?

Ara que ja fa un temps que hi sóc puc dir clarament que és un espai necessari, no només com a infraestructura (l’edifici) sinó sobretot pel servei que ofereix i les persones/empreses que hi van passant. És un punt de trobada entre gent que comença i gent que ja té certa experiència, on es comparteixen vivències des de diferents punts de vista i experiències vitals, fet que ajuda a sovint no cometre alguns errors o sentir que allò que t’està passant no és només a tu. I aquí cal destacar també la figura del responsable de l’espai i l’equip que l’envolta, que ha estat capaç de generar un clima de confiança i d’acollida on perfils molts diferents s’hi senten còmodes. I és que, al final, els llocs no són res sense les persones que hi formen part…